Romans

El belicós i expansionista poble romà era originari de la península itàlica però la seva eficàcia militar va desenvocar en un ràpid expansionisme per tota la Mediterrània. El conflicte romà a la Gàlia va començar quan Cèsar va recomanar al senat romà una campanya militar contra els gals per així unificar-los i que defensessin Roma dels pobles invasors germànics.

 

 

 

 

 

Els Gals

Els gals estaven dividits en molts pobles o tribus que es comprenien entre ells, que pensaven igual, que descendien tots d'una mateixa soca i que coneixien la seva genealogia. A aquests vincles d'afiliació, reals o mítics, que els creava les obligacions de solidaritat, s'afegien a més aliances que subscrivien alguns per ser considerats en la clientela d'altres per formar federacions com les dels arverns i els edus.

Els estats gals eren en general petits i els més grans intentaven exercir la supremacia sobre els altres. Els dirigents eren els rics, era doncs una plutocràcia. La principal font de riquesa eren les vinyes. Els bitúriges tenien mines de ferro.

 

 

 

 

 

 

 

• Arverns

  • Capital: Gergòvia

  • Comandant: Vercingetòrix

  • Eren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els edus per la supremacia.

 

• Atrebats

  • Foren una tribu celta de la Gàl·lia Belga. Una branca de la tribu es va establir a Britània

  • El 57 aC els atrebats van combatre a Cèsar amb 15.000 homes i foren derrotats junt amb els nervis a la batalla del Sabis.

 

• Adautucs

  • Celta-germànics de la Gàl·lia Belga entre el Rin, el Mose, el bosc de Charbonnière i el Massís de les Ardenes. Van ser derrotats a la batalla dels Sabis  Uns 53.000 van ser capturats pels romans.

 

• Bitúriges

  • Gàlia Cèltica. Sotmesos als edus. Amb els quals tenien de frontera el Riu Loira.

  • Capital: Avaricum

  • Els rebels bitúriges van cremar 20 ciutats per evitar que caiguessin en mans romanes. Excepte Avaricum, la qual van convertir en una gran fortalesa per resistir contra els romans.

 

• Caletis

  • Gàlia belga

  • Segons els informes de Cèsar tenien 10000 efectius. Van intentar aixecar el setge d’Alèsia, però van ser rebutjats. Per anar a Britània s’havia de creuar el seu territori, territori de gran importància estratègica.

 

• Eburons

  • Foren un poble gal entre el Mose i el Rin. foren derrotats amb els gals comandats per Galba dels suessons, que foren derrotats a la batalla de l'Axona.

 

• Helvècis

  • Van un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord. Al intentar emigrar del seu territori van passar per frontera romana, provocant així un temor en els romans que els va convencer d'ampliar les seves fronteres i el seu poder.

 

• Menapis

  • Els menapis (menapii) foren un poble del nord de la Gàl·lia que no se sap si eren gals o germànics. Vivien a ambdós costats del riu Rin. Segons Cèsar, el seu exèrcit era de 7.000 homes. Disposaven de flota. 

 

• Mòrins

  • Tenien al nord als menapis, a l'oest l'oceà, al sud els ambians i atrebats. El seu nom derivaria de la paraula "mor" (mar). Es creu que podien mobilitzar 25000. Cèsar els va sotmetre amb facilitat.

 

• Nervis

  • foren un poble germànic de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien capital a Bagacum (Bavai)

  • Els nervis van aportar cinquanta mil homes als confederats contra Cèsar quan aquest atacava la regió el 57 aC.

  • El cap nervi fou Boduognatus.

  • A les batalles de l'Axona i Sabis, els nervis van perdre molts homes i la nació quasi va ser destruïda; només tres caps van restar vius (de 600 que en tenien al començar la guerra) i dels seixanta mil homes que van començar la batalla només en van quedar 500 sense cap ferida.

 

• Sotiats

  • Van ser un poble d'Aquitània. El 56 aC Juli Cèsar va enviar a P. Crassus a Aquitània. Crassus va entrar al seu territori. Van ser el primer poble d’Aquitani en ser atacat i van ser vençuts ràpidament. La capital va oferir certa resistència. Finalment es van rendir. 

 

• Suessons

  • Va un poble de la Gàl·lia Belga, entre l'Oise i el Marne, Territori gran i fèrtil. El seu rei era Galba. Mobilitzaven 50.000 homes.

 

• Vènets

  • Els vènets foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.

 

• Veromanduis

  • Foren un poble de la Gàl·lia Celta. Cèsar diu el 57 aC que podien mobilitzar deu mil homes armats, però sembla que es refereix als que podien moure en conjunt amb els velocasses. El nom podria voler dir "homes petits" o "homes cavalls" o "els que aplanen els homes". Caballeria potent.

  • Ocupaven la conca del Somme fins a la vall de l'Oise.

 

 

Germànics

Els pobles germans o germànics són un històric grup de pobles originaris del nord d'Europa que s'identifiquen per l'ús de les llengües germàniques. En termes historiogràfics són tant un grup d'entre els pobles preromans com un grup de pobles bàrbars.

 

 

 

 

 

• Sueus

  • Formats pels sèmnons, longobards i angles. Cèsar els situava a la dreta del Rin, al país de Baden, quan el seu rei era Ariovist, assignant-los dos-cents mil combatents, xifra probablement exagerada (200.000 persones seria el nombre total d'integrants de la nació sueva), ja que Cèsar segurament pretenia augmentar la seva glòria per haver-los derrotat.