
República Romana
S'anomena República el segon període de la història romana, el qual s'inicia des de l'expulsió de Tarquino el Superb, 509 aC fins a l'any 29 aC en el qual Octavi es va fer emperador, amb el nom d'August.
En aquesta etapa Roma es converteix en la primera potència del Món Antic, amb nombroses colònies a Europa, Àsia i Àfrica, gràcies a la seva política expansionista i al fet de comptar amb un poderós exèrcit, disciplinat i molt ben organitzat.
Organització
-
Cònsols
Els Cònsols eren autoritats que exercien funcions de govern, funcions militars i l'administració de justícia.
-
Senat
Durant la República, el Senat era la mateixa institució que en la Monarquia (etapa anterior). Les seves funcions eren de consulta i assessorament als cònsols. En aquest sentit, dirigia l'administració interna i la política externa del govern romà.
-
Les assemblees
Les Assemblees anomenades també comicis, van ser de tres classes:
- L'Assemblea Curial: formada pels patricis, gent benestant de la república, classe alta.
- L'Assemblea Centurial: formada per militars.
- L'Assemblea Tribal: era l'assemblea de la plebs, agrupats per tribus, presidida pel Tribuno.
-
Generals
-
Tit Labiè
-
Quint Tituri Sabí
-
Publi Licini Cras
-
Dècim Juni Brut Albí
-
Luci Aurunculeu Cotta
-
Dumnorix
-
Juli Cèsar
-
-
Legions involucrades
-
Legió I
-
Legió V Alaudae
-
Legió VI Ferrata
-
Legió VII Clàudia
-
Legió VIII Augusta
-
Legió IX Hispana
-
Legió X Equestris
-
Legió XI Clàudia
-
Legió XII Fulminata
-
Legió XIII Gemina
-
Legió XV Primigenimina
-
Legió XIV Gemina
-
-
Requisits per ser un legionari
1- Ser ciutadà romà. Només els ciutadans romans podien servir a les legions.
2- Estar legalment censat i tenir el vistiplau de les autoritats municipals.
3- Ser solter. Un legionari romà tenia prohibit casar-se, encara que una vegada allistat se solia fer els ulls grossos.
4- Tenir entre 16 i 20 anys. Les edats van variar al llarg dels segles.
5- Una alçària mínima d'1,70m.
6- No sobrepassar un determinat pes i tenir una determinada massa muscular.
7- Superar les proves físiques.
-
Equipament
-
Galea:
Evoluciona al llarg de la historia de la legió començant amb un model montefortí (com una gorra amb una visera molt curta). Casc que comparteix utilitat amb un model molt similar nomenat coolus, quasi sense diferències i que només cobria el crani, part de la nuca i la part del frontal del cap, a partir de l'època imperial es reemplacen de manera radical aquests cascos pel de model imperial que defensava a més les altes i la nuca sencera.
-
-
Lorica:
Protegeix el pit i les espatlles del legionari. Igual que la Galea, evoluciona al llarg de tota la història. Només tenen en comú que la unió de les seves parts era amb unes tires de cuir.
-
Lorica Squamata: Formada per plaques de metall en forma d’escata, s’utilitza sobretot en l'època de la república i en l'època de l’imperi, per als oficials i alguns cossos d’elit, però també la duien certes cohorts de legionaris.
-
Lorica Hamata: formada per la unió de diversos anells de metall, més semblant a les cotes de malla medievals. La fabricació d’aquesta era més flexible i permetia fer distincions entre els diferents cossos militars de l’exèrcit. Es va utilitzar sobretot durant la república.
-
Lorica Segmentata: Més present en la nostra imatge actual d’un legionari romà. Es basa en una sèrie de tires de metall col·locades de forma horitzontal, unides amb cuir y divisible en 4 seccions. Destaca per la seva qualitat i resistència elevades, molt més avançada a les armadures d’altres faccions.
-
Pilum: Arma a distància. Els legionaris la llançaven contra les files enemigues abans de carregar. Tenia la funció de matar o inutilitzar els escuts, deixant exposades a les tropes enemigues davant la càrrega romana. El seu funcionament era simple: format per un mànec de fusta i una punta llarga i fina de ferro, provocaven que l’arma penetrés en l’escut enemic sense trencar-se, un cop atravessat l’escut el pilum es doblegava, i penjava, sent una gran molèstia per al portador de l’escut, i provocant que aquest s’hagués de desfer de ell.
-
Gladius: És la principal arma ofensiva dels legionaris, una arma d’estocada, amb una baixa capacitat de tall, però que combinava molt bé amb l’estil de combat romà, de protegir-se i embestir amb un gran escut, i apunyalar en el moment oportú. És una arma molt suscebtible a canvis, i de la qual es van fer moltes adaptacions per lluitar en algunes zones o altres. El model bàsic media al voltant d’uns 50 cm.
-
Cingulum: Era el cinturó que servia per a subjectar el gladius i el Pugio.
-
Pugio: era un punyal de fulla ampl de gran rigidesa degut al nervi central. S’utilitzava com a eina per a fer diverses tasques fora del combat, o com a arma secundària.
-
Scutum: Principal eina defensiva del legionari, i la clau de la seva efectivitat en el combat. Cobrien tot el cos, dels genolls a les espatlles, és a dir, mesuraven 1,5 metres de llargada, 50 cm d’amplada i pesaven uns 6kg. La seva composició es basava en la superposició de planxes de fusta de manera que les vetes quedessin de forma perpendicular les unes amb les altres, La millor fusta era la de roure, que oferia una gran resistència, però els artesans preferien la fusta de bedoll, més elàstica i fàcil de treballar, per aquet mateix motiu els legionaris la odiaven. El costat estava recobert de metall i tenia una peça en forma de mitja esfera metàl·lica al centre per a colpejar l’enemic. Estaven pintats en un fons vermell, i amb decorats que feien referència a la legió o als déus.
-
Caligae: Sandalies de cuir amb claus en la sola per a una millor tracció. El calçat d’un soldat es més important del que sembla, perquè en formacions tancades, una entrebancada pot resultar fatal, per al legionari i els annexos a ell.









