Motius de la guerra

Com a procònsol romà de les províncies de Il·líria i la Gàl·lia Cilaspina  (zona de frontera nord d’Itàlia amb França) va haver d’enfrontar-se amb molt pocs recursos a dos invasions massives dels Helvètics (una tribu Gal·la), aconseguint una victòria totalment inesperada per part de Roma. Cèsar es va adonar del perill que corria Roma, davant de les tribus Gal·les si aquestes no estaven unides per fer de mur davant dels germànics. Va arribar a la conclusió que si no ho feien per si mateixes ho farien sota el poder de Roma.  La guerra va durar desde el 58 a.C. fins al 51 a.C. En total 7 anys. 

 

 

Campanyes militars

 

Campanya contra els helvècis

 

• La batalla de l'Arar: El poble helveci volia fugir del seu territori perquè estaven sent pressionats pels germànics. Tenia dos opcions per travessar el riu Arar: per un pont, per la Província romana o en barques per la zona dels sèquans. Els helvecis van demanar pas a Roma, però Cèsar va ordenar cremar el pont (tenia por que els germànics ocupessin la zona helvètica). Els helvecis van acabar passant per la zona dels sèquans però quan una tercera part ja havia passat, com a venjança els romans van massacrar els helvecis que no havien passat. 

 

• La batalla de Bibracte: El poble helveci, desprès de la batalla de l’Arar, va seguir el seu camí, però els romans no ho volien permetre. Cèsar que volia aturar els helvecis va enviar 4.000 genets eduans (milícies Gal·les), els quals, van ser rebutjats per 500 genets helvecis. Els romans van formar al turó de Bibactre i quan van carregar contra ells van llençar pilums, matant gran part dels helvecis. A més, una altra legió va flanquejar i trencar la formació gala.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Campanya contra els sueus

 

• La batalla del Vosgos: Després de vèncer als helvecis, César va avançar amb sis legions fins al poble de Vesoncio (avui Besançon ) on va preparar les seves forces per a la batalla. Després de diversos dies amb els dos exèrcits estancats, els sueus van atacar del migdia fins a la nit, i l'endemà Juli Cèsar va desplegar les sis legions en tres files avançant cap a l'enemic Els sueus van ordenar a l'exèrcit per formar en columnes. Els germànics van atacar movent, els romans no van tenir temps de llançar els pilum i la batalla es va lluitar amb les espases. Aclaparats pels dós flancs, els sueus van fugir cap al Rin, perseguits de prop pels romans, sent massacrats en una persecució de 15 quilòmetres.

 

 

Conquesta de Bèlgica

 

• La batalla del riu Axona: Les forces de Juli Cèsar eren inferiors en nombre a l'enemic i per evitar riscos va fer construir dues trinxeres, una a cada costat del campament romà, i al final d'aquestes trinxeres, petites fortaleses per col·locar l'artilleria. Juli Cèsar es va veure obligat a enviar tropes a Bibrax per provocar una batalla. Després de fracassar en la conquesta de la ciutat, els belgues van atacar el campament romà i Cèsar va decidir enfrontar-se a l'exèrcit dels belgues a camp obert, Deixant dues legions com a reserva al camp, va disposar les sis restants en ordre de batalla. La clau de la batalla era el pantà petit que estava situat entre els dos exèrcits, que les dues forces esperaven que l'altra creués. La batalla va començar amb escaramusses de cavalleria, però ningú va creuar el pantà i els romans van tornar al campament. Els belgues van tractar d'acostar-se al campament per darrere, envoltat pel riu Axona, tractant d’ocupar per força el pont i prendre el campament Per contrarestar aquesta maniobra, Cèsar va enviar tota la seva cavalleria i infanteria lleugera composta per númides, foners i arquers sobre el pont. Consternats pels valents atacs dels homes de Cèsar, i incapaços de prendre el pont els belgues es van retirar al seu campament, on un consell de guerra va decidir tornar als seus territoris d'origen, on podrien fer front a l'invasor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• La batalla del riu Sambre (Dels sabis): Amb dues legions encara en camí, les sis legions reunides van acampar i es van atrinxerar en un turó prop del riu Sambre, quan els gals van creuar boscos i aiguamolls, i finalment el riu. Els nervis a l'esquerra, els veromanduis al centre i els atrebats a la dreta. Els romans van prendre les armes i van formar una línia improvisada amb la Legió IX Hispana i la Legió X Equestris a la dreta, la Legió VIII Augusta i Legió XI Clàudia al centre i la Legió VII Clàudia i la Legió XII Fulminata a l'esquerra. El centre romà va aguantar i l'esquerra va aconseguir trencar els atrebats, que van fugir creuant el riu perseguit pels legionaris que capturaren el campament enemic, mentre els nervis van trencar el flanc romà causant moltes baixes entre els oficials i arribant fins al tren de subministrament, fins que el propi Juli Cèsar va agafar el comandament de la desesperada situació de la Legió XII Fulminata i la Legio VII Clàudia, mentre la Legió IX Hispana i la Legió X Equestris creuaren de nou el riu i atacaren als nervis des del darrere, atrapant-los.

 

• La batalla d'Aduatuca: la batalla d'Aduatuca, es va produir quan Ambíorix i Catuvolco, caps de la tribu dels eburones, van atacar el campament fortificat romà de Aduatuca, posteriorment van convèncer als llegats Cinquè Titurio Sabino i Lucio Aurunculeyo Cota d'abandonar-lo a canvi de no atacar-los. Després els van conduir per un espès bosc on els van emboscar i van massacrar, probablement a la vall del Geer. La victòria va fer estendre ràpidament la insurrecció, Ambíorix va reunir 60.000 guerrers entre propis i aliats, els nervis van assetjar als romans a Namur però Cinquè Ciceró va dur a terme una defensa efectiva, resistint per un mes fins que Juli Cèsar va trencar el setge amb 8.000 legionaris. Els trévers van assetjar a Tit Labiè que els va derrotar amb dos legions. Durant la campanya el rei dels nervis va ser mort, fet que va portar a la interrupció momentània de les hostilitats.

 

 

Rebel·lió del 56

 

• La batalla de octodur: Als pocs dies després de la instal·lació a octoduro, davant la sorpresa dels romans (que han près la precaució de tenir a molts nens com a ostatges) , els exploradors de Galba anuncien que la part dels aborígens a l'esquerra del Vicus ha estat esborrada . Una multitud de guerrers veragros, amb l'ajuda dels seus veïns sedunos , han sortit dels turons i fustiguen el campament romà amb les seves fletxes. Després de sis hores de batalla, els gals gairebé han près el lloc. Les Tropes romanes s'han esgotat i la manca de municions i efectius es nota. Els romans surten de la fortalesa i obliguen a fugir als gals. Davant el temor d'un nou atac a l'hivern, els romans retrocedeixen davant dels alóbroges.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• La batalla del socio: A causa d'un atac, Publi va decidir prendre la capital dels sociates, Sotio. Decidit a realitzar aquesta empresa, va assetjar la ciutat i va acceptar la rendició dels assetjats. No obstant això, era un parany, ja que mentre es negociava la rendició, va ser atacat pel cabdill sociato Adiatuano, encara que ho va poder rebutjar. Després d'això el setge va continuar fins que els sociates van acabar per capitular.

 

 

Rebel·lió dels vercingetotix

• Setge d'Avaricum: Les 6 legions romanes dirigides per Juli Cèsar van atacar la ciutat d’Avaricum, diversos dies, fent baixar cada cop més la moral dels gals. La gran majoria de combatents eren milícies cosa que va fer que el setge no durés gaire.

 

• Batalla d’Alèsia: La capital de la tribu dels mandubí, Alèsia, va estar sota setge pels romans. Cèsar sabia que intentar un assalt frontal seria impossible, com a resposta va crear un setge i va esperar que els gals es rendissin per fam perquè eren més de 80.000 homes, i així ho van fer els gals que van capitular al cap de tres setmanes.