•  Tàctiques celtes i germàniques

 

Independentment de la seva cultura en particular, les tribus celtes i germàniques van ser uns oponents durs, que van aconseguir diverses victòries contra els seus enemics romans. Alguns historiadors mostren que de vegades es produïen combats massius en formacions compactes com si d’una falange es tractés, solapant els escuts, i utilitzant aquesta cobertura durant setges. En batalla campal, ocasionalment utilitzaven una formació de fletxa en atacar. El seu major esperança d'èxit radicava en dos factors principals:

 

• Superioritat numèrica.

  • Pretenien sobrepassar les files dels enemics amb pura força bruta, enviant grans nombres de soldats a l alinia de batalla, provocant que el terror s'expandís a les files enemigues al veure's superades. Aquesta estratègia va acabar resultant nula contra les tropes romanes, aquests disciplinats soldats mantenien ferms la línia, tinguéssin el que tinguéssin davant.

 

• Factor sorpresa (ex: una emboscada).

  • Mitjançant un atac llampec.

  • Entrant en combat en terreny boscós o irregular, on les unitats de la horda podien buscar refugi mentre atacaven a distància, fins que arribava el moment decisiu, o si era possible, retirant-se i reagrupant-se per fer càrregues una i un altra vegada.

 

• Debilitats de les tàctiques celtes i germàniques

Contra els legionaris, però, els celtes s'enfrontaven a una tasca descoratjadora. Individualment, en combat singular, el feroç guerrer celta probablement podria  fer alguna cosa més que defensar-se contra un romà. En combat massiu, per contra, la rudimentària organització i tàctiques cèltiques resultaven un pobre adversari per a la màquina militar romana. La feresa de les càrregues celtes és sovint esmentada pels historiadors, i en certes circumstàncies podia arribar a desordenar la línia romana. No obstant això, la profunda formació romana permetia realitzar ajustos, i la pressió constant al capdavant convertia un llarg combat en un enfrontament molt arriscat per als celtes. Gràcies a la seva brillant disciplina, moral i entrenament, els romans eren capaços de derrotar a exèrcits celtes que els superaven àmpliament en nombre.

 

Encara que ataquessin pels flancs, la legió era prou flexible per pivotar i oposar resistència frontalment, almenys una part de l'exèrcit, bé mitjançant submaniobres o replegament de línies. La pantalla de cavalleria en ambdues ales afegia una capa extra de seguretat. Els celtes i germans lluitaven amb poca o cap armadura (de vegades fins i tot nus) i utilitzaven escuts de fusta o cuir, més febles que els romans.

 

En la mateixa línia, ni celtes ni germans prestaven atenció a la logística a llarg termini. En general, necessitaven aconseguir una posició molt avantatjosa d'inici contra els romans i trencar les seves línies quan la batalla es trobés encara en fase primerenca. Un combat en similitud de condicions entre els guerrers tribals lleugerament armats, i els ben organitzats i armats legionaris, sovint implicava la fatalitat per als bàrbars.

 

 

• Tàctiques romanes

Els romans preferien el combat en terrenys més plans i a camp obert on la veterania i qualitat de la seva infanteria assegurava la victòria durant els combats prolongats. Es coneix que els romans organitzaven els seus exèrcits en 6 formacions.

 

1. Es desprotegeix el centre de l'exèrcit deliveradament per aconseguir que l'enemic ataqui.

 

 

 

 

 

2.         Es desplega una linia per sobrepassar els flancs enemics

 

 

 

          

 

3.         Canals oberts per neutralitzar elefants de guerra enemics i minimitzar baixes

 

 

 

 

 

4.         Centre amb concentracio de forces per trencar la vanguardia enemiga

 

 

 

 

 

5.        Es protegeix el flanc amb  una defensa natural i a l'altre es concentra infanteria lleugera

 

 

 

 

 

6.        Forces concentrades al flanc dret per trencar el flanc esquerra del adversari

 

 

​

 

​

​

​

​​Debilitats de les tàctiques romanes

Els exèrcits romans estaven familiaritzats amb els combats contra exèrcits igual de professionals que ells. Els Celtes i els Germànics es van aprofitar d'aquest avantatge amb emboscades i atacs simultanis, els romans menys entrenats en la guerra de guerrilla no sabien contestar eficaçment. 

Els exèrcits romans no sabien el terreny on estaven els Gals i els Germànics, treballaven en territori propi cosa que va deixar als legionaris força desprotegits, a més el terreny era molt boscós i dificultava la utilització de tàctiques romanes estàndards.